divendres, 12 de març del 2010

Santa Anna rapea


Avui hem tingut un dia molt especial. Ens ha visitat Pau i ens ha contagiat la seua pasió pel ball, a més a més de deixar-nos bocabadats pel domini que té de l'expressió corporal, del ritme i de la comunicació, ens ha ensenyat a com deshinibir-nos i com de forma col.laborativa crear una coreografia.


S'ha presentat com a estudiant de Magisteri, especialitat d'Educació Física i que allò que més li agrada és el ball, la dansa urbana: Breakdance i ens ha explicat que va sorgir de les tribus urbanes per tal d'evitar els enfrontaments i no arribar a les mans, és una manera de treballar la creativitat, cadascú és important, no hi ha ningú per damunt, tots aprenem de tots.

Ens ha fet sentir la importància que té el seguir la música, el ritme, ser creatius i la nostra actitud. Com cal establir contacte visual amb els companys per tal de coordinar-se. També que a la dansa cal transmetre emocions, has de traure el que portes dins. Ens ha parlat dels beneficis a nivell de salut: física i mental.

I de seguida s'han posat a practicar i a crear individualment, per parelles i per grups. Compartint allò que cadascú aportava.

Moltes gràcies Pau per tot el que ens has ensenyat, sobretot per fer-nos perdre la por al ridícul, tan present en alguns i per haver gaudit junts. Esperem veure't prompte per a poder ballar de nou amb tu i ensenyar-te les creacions que ens has animat a fer.

dijous, 11 de març del 2010

El mar i la contaminació

A la classe de 5é hem estat elaborant diàlegs, us volem ensenyar aquest que ha fet Teresa.
Us imagineu parlant al mar i a la contaminació, què es dirien?.
Així és com ella l'ha plasmat:



EL MAR Y LA CONTAMINACIÓN

"El mar y la contaminación son dos enemigos y ya sabes, los enemigos no se pueden ni ver, vamos que no concuerdan. Pues esto es lo que pasa con el mar y la contaminación que no se pueden ni ver, todo por culpa de los humanos, sí, sí y aunque no lo parezca es así. En esta historia vamos a aprender eso, a reflexionar y a saber cuidar más el mar que aunque no parezca sigue siendo parte de nuestra tierra.
-¡¡¡Beedd!!! ¡Què asco! Ya estoy harta de tener que aguantar esto todos los días. ¡Contaminación, contaminación...!
-¡Eh, eh! ¿Qué pasa? Estaba durmiendo no me molestes.
- ¿Qué no te moleste? Perdona, guapa, pero estás durmiendo en mi cama o mejor dicho encima de mi cuerpo. Te he despertado para decirte que te marches, estoy harta de aguantar que duermas encima de mi cuerpo, que te apoderes de mi territorio y lo peor, de aguantarte todos los días. - Sí, claro, ¿y si no estoy aquí, dónde voy a estar?
- No sé donde vas a vivir, ni me importa, lo único que se es que tú te tienes que ir de aquí quieras o no, a mí me haces mucho daño y aunque tú no te das cuenta, es así.
- Pero yo tengo que vivir en alguna parte...
- Sí pero aquí no, tú no sirves para nada, yo sí, por ejemplo: para dar agua a los humanos, también para bañarse en verano, ellos se lo pasan muy bien, pero si estás tú no pueden hacer nada de eso.
- Pero yo no tengo la culpa, los humanos son los que me fabrican y me arrojan al mar.
- Tienes razón, ellos tienen toda la culpa de que tú y yo estemos peleándonos, de que yo esté a punto asfixiarme y yo defendiéndolos. ¡Qué tonta soy! Oye, perdóname, siento mucho todo lo que te he dicho.
-Yo también siento mucho lo que te he dicho.
- ¿Me perdonas?
- ¿Y tú a mí?
- Claro
- Tú también estás perdonada.
Y el mar y la contaminación siguieron siendo enemigas por fuera pero amigas por dentro.

Conclusión: Que aunque no parezca, los humanos somos los que creamos la mayoría de los problemas que ocurren en la tierra y este es uno de ellos. Ayuda a reducirlo reciclando y usando las papeleras para tirar la basura allí y no al mar. Pero no solo al mar, también debemos proteger a los bosques y demás paisajes naturales."


Teresa Pei